Amor de Madre

Avui vull rendir un petit homenatge a la mare que em va parir. És un homenatge insignificant a nivell pragmàtic però carregat de sentiment . Un sentiment fruit del tan conegut "amor de madre" que per altra banda ,a dia d´avui asseguro, algún dia portaré marcat amb tinta a un trocet de pell del meu cos.
Sempre he sabut com l´adoro , però mira per on, avui m´han vingut ganes de dedicar-li una estoneta nocturna i d´escriure unes línies mentre la penso i m´embriago de la seva figura, com a mare i com a dona.
Sense pretensions intel.lectuals i sense ganes de donar lliçons literàries, reproduiré un poema en castúo d´un llibre que ELLA fa molts anys em va regal.lar però que fa pocs dies que vaig recuperar. No vulguin comparar-lo amb cap poema ni amb cap escriptor de major o menor importància. Són versos que no m´importa si rimen millor o pitjor o si guarden o no una mètrica establerta. Es tracta d´una poesia rural fruit de la necessitat d´expressió d´un poeta regional i el que més m´importa és que neixen del fons de l´ànima i sobretot que quan els llegeixo em fan recordar a ma mare.
Tot i que que sé que no llegirà aquest post, això va per ella.
Que viva la Madre que me parió!

El poeta es diu Dionisio Martín Grados i el llibre d´on extrec aquest "poemet" porta per títol Recuerdos de la mí tierra.

EL PREMIU

A mí me dicin poeta
Porque ehcribu algunuh versu,
Que leh digu a loh amigu
Qu´a mi me tienen apreciu.

Y les guhta porque ehcribu
Como aprendí, en el pueblu,
De comu hablaban mih padri
Y también loh mí agüelu.

Y cuandu yo leh explicu
Lo que dicin loh mih versu,
Toituh, con la boca abierta,
M´ehcuchan a mí en silenciu

Porque saben que leh digu
Lo qu´ehtá en su pensamientu:
Yo loh hablu de lah cosa
Que tenían en el su pueblu

Poniendo to mi cariñu
P´alegrali el recuerdu
De toitu aquellu, de entoncih,
Que paici q´ahora ehtán viendu

Ocupauh en la faena
Por ehcribil unuh versu
Recuerduh de la mí tierra
Qu´a mí me salin de dentru.